Amb motiu de la celebració de la festa litúrgica de la Sagrada Família, en el marc de l'any jubilar 2025, els Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida ens conviden a ser pelegrins d'esperança guiats per la Sagrada Família de Natzaret. Al seu Missatge destaquen:
La família és la comunitat que uneix la persona i la societat
«Enmig d'aquest context cal recordar que la família és la comunitat que uneix la persona i la societat. La proposta cristiana mostra la família com a lloc de trobada i d'obertura, on es viu la reciprocitat, l'amor i la fecunditat. La persona no només es forma com a individu, sinó també com a membre d'una comunitat que camina cap a Déu i cap als altres. A la família, aprenem que “no és bo que l'home estigui sol” (Gn 2, 18) i que la nostra identitat es construeix en la relació amb els altres.
Aquesta veritat esdevé una font d'esperança en una societat ferida per l'aïllament, la soledat i la ruptura dels lligams comunitaris. La família és la primera i fonamental estructura en què s'aprèn el sentit de la solidaritat, la gratuïtat i la cura de l'altre. Allà on l?amor és veritable i es comparteix, sorgeix l?esperança».
Viure el do de la vida i de l'esperança a la vida de la família
«El proper jubileu ens brinda l?oportunitat de redescobrir el do de l?esperança en la vida familiar, ja que ens porta una sobreabundància de gràcia. Recordem les paraules de Jesús: “Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundant” (Jn 10, 10).
No només hem rebut el do de la vida natural, no només el do de la vida de la gràcia com a fills de Déu i amics, sinó també la sobreabundància de la gràcia que restableix els dons de Déu d'una manera aclaparadora. La misericòrdia de Déu és infinita!
En efecte, a l'Antic Testament es parla dels jubileus com una institució d'Israel que pretenia actualitzar el do de l'alliberament de l'esclavatge a Egipte i la possessió de la terra promesa.» (…) «El Senyor sempre té raons per tornar a començar la seva obra d'amor en nosaltres i amb nosaltres a la missió! És clar que això no ens ha de portar a la passivitat, sinó al contrari, a la confiança certa que dilata el cor i el prepara per correspondre al Senyor».
Enfortir els enllaços
«La vivència de l?any jubilar és una invitació a enfortir els llaços d?amor en les nostres relacions ia reconèixer la dignitat de cada persona, especialment en un moment en què les dinàmiques socials poden portar a la divisió i al desacord. La família cristiana és cridada a ser testimoni d'aquesta misericòrdia divina, que no es cansa de perdonar i renovar totes les coses. En aquest temps de gràcia, és fonamental que ens esforcem per restaurar la confiança i el respecte mutu, començant pel si de la llar.
«En temps de desvinculació i hivern demogràfic, l'Evangeli de la família ha de ser anunciat per esposos i pares que, amb humilitat i decisió, testimoniin que la família fundada en l'amor rebut i compartit, el significat esponsal de la diferència sexual, la lleialtat a l'aliança establerta, l'obertura i la cura de la vida són font d'alegria personal i font d'alegria personal butlla Spes non confundit, 21).
El missatge acaba amb una invitació i una pregària: «Convidem tothom a contemplar l'exemple de la Sagrada Família que, fins i tot en la pobresa i en les dificultats, viu l'amor i la comunió. Moguts per l´amor, busquem camins concrets per compartir el nostre temps i els nostres béns amb els més pobres i desafavorits.
El Jubileu és un any en què el cristià està cridat a prendre consciència que el mal que ha fet no s'acaba amb ell, sinó que recorre la història, la humanitat sencera
Volem adreçar una paraula especial a les famílies que passen per moments de prova, que pateixen la malaltia, la pèrdua d'éssers estimats, la pobresa o la incomprensió. ¡No perdem l'esperança! El Senyor camina al nostre costat i renova la seva promesa de vida abundant». Que la Sagrada Família ens acompanyi en aquest camí i puguem descobrir, juntament amb Jesús, Maria i Josep, la bellesa de l'amor familiar i la joia de viure sempre amb esperança enmig del nostre món.
El Jubileu és un any en què el cristià està cridat a prendre consciència que el mal que ha fet no s'acaba, sinó que recorre la història, la humanitat sencera, introduint-hi la mort social, civil, religiosa, política, econòmica, familiar i eclesial. Som molt conscients que fins i tot un sol desig, un sol pensament, una decisió dolenta, insensata, ximple, perversa, és causa d'un enfonsament que porta a l'allunyament de la gràcia.
JD A
