Estimades famílies:
En recordar els 125 anys de la revista “La Sagrada Família” (La Sagrada Família, n. 1494, novembre-desembre 2024) ja vam publicar els textos “fundacionals” que, des del primer número, orientaven el sentit i els objectius de la publicació. Avui, commemorant els 1.500 números, recuperem la Carta Circular anunciant la publicació de la revista, de desembre de 1898:
“Rvdo. P. Miguel Campañá.
Per disposició del Rdmo. P. General l’1 de gener de l’any vinent començarà a publicar-se sota la direcció i a compte del nostre Institut una Revista quinzenal religiosa, científica i literària en la qual podran col·laborar tots els nostres germans. S’ha determinat repartir gratis els primers números a les persones que ofereixin esperança de ser-ne subscriptors. Per tant, procuri V. R., juntament amb els altres PP. i HH. que estan sota la seva obediència, formar una llista en la qual es consignin els noms i l’adreça de les persones de la índole abans expressada, és a dir, que Vds. presumeixin que poden subscriure’s. Aquesta llista, formada amb l’anticipació que l’assumpte requereix, l’enviaran aquí a la Residència, adreçada al P. Antonio (Buira), amb qui hauran d’entendre’s en tot allò concernent a la part econòmico-administrativa, ja que ell ha estat designat per exercir el càrrec d’Administrador de la revista. No m’és possible donar més detalls.
Manin a aquest el seu H.º que tant els estima,
R (amón) Bonet”
El número 1 el va publicar el P. Manyanet, fundador de la revista, i és curiós el primer salut: “A la premsa”: “La nostra primera paraula sigui una afectuosa salutació a la premsa catòlica, suplicant-li que ens cedeixi un lloc en el seu cor, com ja el té en el nostre”. I certament, al llarg de la història i superant innombrables dificultats, va trobar el seu lloc i l’ha mantingut com a revista dedicada a propagar la devoció a la Sagrada Família per “situar-la” en el cor de totes les llars.
En el text “El nostre objecte” amb el qual es presenta la nova publicació es recorda que: “Propagar, doncs, aquesta devoció, fer brillar en aquest segle de falsos resplendors les virtuts de la casa de Natzaret i escalfar els cors en l’amor de Jesús, Maria i Josep, aquest és el nostre objectiu”. I, en el número 24, últim del primer any de publicació, es recorda novament: “És la Sagrada Família un llibre obert per a tothom, càtedra eloqüent que parla per si sola, vena fecunda de felicitat i amor sant, torxa que il·lumina la intel·ligència i purifica el cor” (p. 37).
L’any 1909, la casa mare de Sant Andreu va ser incendiada, però la revista va poder continuar la seva publicació traslladant la redacció a una altra adreça. En el primer número des de la nova seu el P. Director escrivia: “Els humils -Fills de la Sagrada Família- també hem estat dignes de persecució. Aquesta és una gràcia, com la del martiri, que no a tots es concedeix”. Som a la setmana tràgica en què els col·legis i comunitats van ser destruïts i cremats i, a nivell intern, es vivia la dolorosa experiència de la “fusió teatina”; tanmateix, la revista va continuar publicant-se i arribant amb fidelitat als lectors.
El número 24 de 16 de desembre de 1909, recordant el P. Fundador, llegim: “És desconsolador l’espectacle que ofereix el niu de les seves més dolces afeccions, la Casa-mare del nostre Institut reduïda a enderrocs i cendres. Aquelles parets pastades amb l’amarguíssim suor del seu front, aquelles estances santificades amb la seva presència, els tresors de ciència i literatura recopilats a costa de tants afanys i privacions, les sonores sondes vehicle dels seus savis ensenyaments i consells sants han desaparegut (…) Pregueu pels qui us persegueixen i calumnien a imitació del Redemptor, ens deieu, oh plorat i inoblidable Pare! I si és veritat que resulta dura a la naturalesa humana l’aplicació d’aquest precepte, tan diví com difícil, testimoni és aquesta mateixa Revista d’haver-ho fet així, com pot veure’s en el primer número que es va donar a l’estampa després dels successos tràgics, quan encara bullia la sang i la venjança es presentava com a activa reparadora dels nostres infortunis. El digníssim Director, intèrpret dels sentiments de tots els vostres Fills, omplia les quartilles del seu primer article mullant la seva cristiana ploma en la sacrosanta nafra del costat de Jesús, glossant el “Perdoneu-los, Pare, que no saben el que fan…”.
I, en qualsevol cas, es continua recordant la “identitat i objecte” de la revista: El número 1, any XII, de 1r de gener de 1910, en l’article “Esperances de l’any nou”, llegim: “Per la nostra part abriguem molt consoladores esperances en la restauració de les llars cristianes amb els exemples i la influència divina de la Sagrada Família de Natzaret. La Visita domiciliària, la estadística general de la qual sortirà a la llum en el proper número, i els Tallers Conferències de la Sagrada Família, creats per exercir les obres de misericòrdia entre els associats, augmenten prodigiosament, produint patents i saludables fruits de regeneració domèstica i social”. (pp. 2-3).
I, amb treball i perseverança, va continuar en un procés de creixement continu fins a l’any 1936. El mes de juliol de l’esmentat any es va publicar el número 7 (any XXXVIII), quedant interrompuda la seva publicació fins a l’agost de 1946. El primer número d’aquesta nova etapa (Any I (2a època), agost 1946, Núm. 1, en l’article “Després de deu anys”, recorda: “Escrivim per a tu, lector amable de l’antiga Revista LA SAGRADA FAMILIA, escrivim per dir-te coses íntimes d’orientació natzarena. (…) Avui, després de 10 anys justos de la seva supressió, ressuscita de nou i es presenta així, amb vestit senzill, davant teu, lector amable, i et prega vulguis perdonar aquesta demora amb la teva benigna paciència propagant la seva lectura per totes les llars de la Visita Mensual i per totes aquelles famílies que han conservat en el seu si la calor de la devoció a la Família de Natzaret i han afavorit l’Obra “del miracle” del nostre venerat Pare Fundador” (p. 3).
El procés de canonització de sant Josep Manyanet, fundador de la revista. El n. 1293, octubre-novembre de 1984, es felicitava per la beatificació del 25 de novembre de 1984 i escrivia en el seu Editorial: “El qui ha estat anomenat ‘profeta de la família’ continua pregonant el seu missatge a totes les famílies del món”. I el n. 1294, número especial de desembre de 1984, era tot ell dedicat a la cerimònia de la beatificació: records, acció de gràcies, compromisos de “feu de cada llar un Natzaret, segons l’anhel apostòlic del beat Josep Manyanet”, en paraules de sant Joan Pau II. I, què podríem dir, de la canonització, el 16 de maig de 2004 (16.5.2004). Les publicacions de tot l’any van subratllar aspectes rellevants de la seva santedat, però el número 1392 de maig-juliol de 2004 es va dedicar per complet a l’efemèride. A “Estimades famílies” es recordaven les paraules del papa sant Joan Pau II: “Inspirant-se en l’escola de Natzaret, va realitzar el seu projecte de santedat personal i es va dedicar, amb entrega heroica, a la missió que l’Esperit li confiava”.
Fidel a aquesta missió d’honrar la Sagrada Família proposant la seva devoció i imitació a les famílies, la publicació ha estat sempre atenta als documents de l’Església relatius a la importància i el valor fonamental de la família en la societat com a espai privilegiat de transmissió de la fe, l’educació, la cultura, les tradicions i els vincles que ens permeten créixer com a persones lliures i responsables. Subratllem alguns dels textos més significatius que van ser publicats:
- Casti connubi, sobre el matrimoni cristià (31.12.1930), de Pius XI. La revista n. 2, febrer de 1931, presenta el text com a “compendi de tota l’essència de la doctrina cristiana sobre el matrimoni”.
- Humane vitae, sobre la regulació de la natalitat (25.7.1968), de Pau VI, va ser recollida en el número 1351, de setembre de 1968, amb dos articles. El primer “Les raons de Pau VI”, signat per Antonio Piqué, concloïa: “La nostra revista troba la raó de ser de l’encíclica en les paraules que el Pare General Magí Morera va enviar al Papa: defensar la santedat i integritat de la família. Si aquest empeny és dur, l’acceptem amb tots els seus riscos”.
- Evangelium vitae, sobre la defensa de la vida (25.3.1995), de Joan Pau II. En el número 1349, de novembre-desembre de 1995, es va dedicar un quadernet central per resumir tan important text sobre el “valor i caràcter inviolable de la vida humana”.
- Familiaris consortio, la família com a comunitat d’amor i el seu paper en la transmissió de la fe (22.11.1981), de Joan Pau II. El número 1277, gener-febrer de 1982, dedica dues pàgines a presentar l’encíclica papal: “un document ple de llum, d’esperança… és trobar, en qüestions complicades, una ‘bona nova’ de misericòrdia i comprensió evangèlica”, i afegeix com a conclusió: “Les nostres famílies d’avui, en les seves dificultats, necessiten de les mans de la Sagrada Família, i en les seves relacions d’amor i afecte, cap cor serà més vàlid que el de Jesús, Maria i Josep”.
- Carta dels drets de la Família que reivindica que “la família existeix abans que l’Estat i posseeix uns drets inalienables” de 22 d’octubre de 1982 (LSF, 1289, gener-febrer de 1984).
- Amoris laetitia, sobre l’amor en la família (19.3.2016), del papa Francesc. La revista n. 1454 de novembre-desembre de 2016 es fa ressò d’aquesta encíclica subratllant que és un autèntic desafiament pastoral per treballar i acompanyar les famílies, en clau de discerniment.
La societat i la família han canviat tant i continuen fent-ho a un ritme accelerat; la línia de “La Sagrada Família”, portaveu de l’Associació de la Sagrada Família, no ha estat mai de “condemna o rebuig” dels canvis sinó d’obertura als mateixos, veient-los sempre com una oportunitat i un repte per continuar oferint, amb els mitjans i llenguatges propis de cada moment, respostes evangèliques, de sentit, als interrogants que es plantegen. Des del primer número publicat al segle XIX fins al número 1500 del segle XXI, amb fidelitat als objectius fundacionals, acompanyant les famílies d’avui en la seva realitat, amb l’edició impresa, la versió digital i la presència a les xarxes socials. Gràcies a tots vostès, lectors de la revista, col·laboradors i devots de la Sagrada Família de Natzaret, la “exemplaritat” de la qual continua sent vàlida en els nostres dies.
