El Venerable P. Magí Morera va néixer en una família nombrosa, pagesa, econòmicament modesta, especialment després de la mort del pare quan ell tot just tenia un any i mig, però rica de fe; va rebre una bona formació humana i cristiana, gràcies també a la proximitat d’un oncle patern sacerdot; des de petit va demostrar un bon tarannà i un viu interès per les coses de l’esperit.
Sant Josep Manyanet, quan el 24 de juny de 1869, després de pregar i «meditar sobre els mals que tenen desballestada la societat» —diguem-ne educació i família—, va comunicar al seu bisbe Josep Caixal «un pensament, pel que sembla bell i devot, que m’ha vingut», perquè el fes arribar al papa Pius IX i als bisbes espanyols que s’havien de reunir a Roma en el Concili Vaticà I.
L’any 1895, Sant Josep Manyanet va publicar un llibre que ha estat descrit com la seva “autobiografia espiritual”, titulat L’Escola de Natzaret i Casa de la Sagrada Família (Barcelona, La Hormiga de Oro, 1895), per presentar la riquesa espiritual de la vida de la Sagrada Família, és a dir, de la convivència diària de Jesús amb Maria i Josep a Natzaret durant els anys de la seva vida a Natzaret, com a model per a totes les persones.
El P. Magí Morera era d’estatura més aviat baixa i de complexió senzilla. En els seus anys joves era prim, i a mesura que va anar fent-se gran, es va tornar una mica més robust, però sense arribar a estar gros.
Fa cent anys, quan el juliol de 1926, La Sagrada Família dedicà un sentit record “a l’insigne arquitecte” Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
«L’esperança plena d’immortalitat s’entrellaça amb l’esperança jubilar, es converteix en profecia i en esperança desarmada»
(Josep M. Blanquet) El «Dia dels Morts» o la «commemoració de tots els fidels difunts» en la litúrgia catòlica ha donat lloc a una sèrie