
90è Aniversari de la Guerra Civil Espanyola
«Ens apropem al 90è aniversari de l’inici de la pitjor fractura contemporània en la societat espanyola… Com ha canviat al llarg del temps la lectura del que va passar?».

«Ens apropem al 90è aniversari de l’inici de la pitjor fractura contemporània en la societat espanyola… Com ha canviat al llarg del temps la lectura del que va passar?».

El papa Lleó XIV va ser els dies 9 i 10 a Barcelona i van ser dies molt intensos, gairebé impossibles de seguir-lo tant pel que fa als vuit actes oficials com a altres tants actes que podem anomenar secundaris, però que també van tenir el seu significat i la seva importància.

El Venerable P. Magí Morera va néixer en una família nombrosa, pagesa, econòmicament modesta, especialment després de la mort del pare quan ell tot just tenia un any i mig, però rica de fe; va rebre una bona formació humana i cristiana, gràcies també a la proximitat d’un oncle patern sacerdot; des de petit va demostrar un bon tarannà i un viu interès per les coses de l’esperit.

Sant Josep Manyanet, quan el 24 de juny de 1869, després de pregar i «meditar sobre els mals que tenen desballestada la societat» —diguem-ne educació i família—, va comunicar al seu bisbe Josep Caixal «un pensament, pel que sembla bell i devot, que m’ha vingut», perquè el fes arribar al papa Pius IX i als bisbes espanyols que s’havien de reunir a Roma en el Concili Vaticà I.

L’any 1895, Sant Josep Manyanet va publicar un llibre que ha estat descrit com la seva “autobiografia espiritual”, titulat L’Escola de Natzaret i Casa de la Sagrada Família (Barcelona, La Hormiga de Oro, 1895), per presentar la riquesa espiritual de la vida de la Sagrada Família, és a dir, de la convivència diària de Jesús amb Maria i Josep a Natzaret durant els anys de la seva vida a Natzaret, com a model per a totes les persones.

El P. Magí Morera era d’estatura més aviat baixa i de complexió senzilla. En els seus anys joves era prim, i a mesura que va anar fent-se gran, es va tornar una mica més robust, però sense arribar a estar gros.

Fa cent anys, quan el juliol de 1926, La Sagrada Família dedicà un sentit record “a l’insigne arquitecte” Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

«L’esperança plena d’immortalitat s’entrellaça amb l’esperança jubilar, es converteix en profecia i en esperança desarmada»

(Josep M. Blanquet) El «Dia dels Morts» o la «commemoració de tots els fidels difunts» en la litúrgia catòlica ha donat lloc a una sèrie