P. Jesús Figueras
«Vosaltres sou la sal de la terra»
Ser sal de la terra no significa imposar-se ni cridar l’atenció. La sal actua en silenci, barrejant-se amb el que conserva. El cristià autèntic no preserva el món amb discursos grandiloqüents, sinó amb una vida coherent
En dir als seus deixebles «vosaltres sou la sal de la terra», Jesús utilitza una imatge profundament quotidiana per al seu temps: la sal. Abans de la refrigeració, la sal no servia només per a donar sabor, sinó sobretot per a conservar els aliments. Per a impedir que allò que era tan necessari per a subsistir es fes malbé amb el pas del temps. Sense la sal, la corrupció era inevitable.
La corrupció, en el seu sentit més profund, no és només un delicte ni un escàndol públic. És la descomposició d’una cosa valuosa. Es corromp la carn quan perd la seva integritat; es corromp l’ànima quan s’aparta de la veritat; es corromp una societat quan perd el sentit del bé. Per això la paraula de Jesús travessa els segles i arriba intacta fins avui. Vivim envoltats d’exemples de corrupció: en la política, on el poder es converteix en fi i no en servei; en les empreses, quan el benefici s’imposa a la dignitat de la persona; fins i tot dins de l’Església, quan alguns obliden que la seva autoritat neix de l’Evangeli i no de si mateixos. Res d’això és nou, però sí especialment visible i dolorós.
Enfront d’aquest panorama, Jesús no proposa un sistema ideològic ni una estratègia de control extern. Proposa una vida. Només la veritat, la bondat i el bé preserven a l’ésser humà de la descomposició interior. I aquestes realitats no són conceptes abstractes. Tenen un rostre. Jesucrist es presenta a si mateix com el camí, la veritat i la vida. En Ell no hi ha malícia, no hi ha càlcul, no hi ha corrupció. Per això seguir a Jesús no és adherir-se a una moral freda, sinó acollir un full de ruta segur per a no extraviar-se i per a no espatllar el propi cor.
Ser sal de la terra no significa imposar-se ni cridar l’atenció. La sal actua en silenci, barrejant-se amb el que conserva. El cristià autèntic no preserva el món amb discursos grandiloqüents, sinó amb una vida coherent. No transmet la fe principalment amb paraules, sinó amb obres: amb l’honradesa en el petit, amb la fidelitat en l’ocult, amb la misericòrdia concreta cap al qual sofreix. Aquí està la seva força.
Quan el cristià viu unit a Jesús, es converteix sense adonar-se en antídot contra la corrupció de l’ànima i de la societat. La seva vida conserva, sana i orienta. I llavors ocorre alguna cosa més: la sal es torna llum. No una llum que enlluerna, sinó una llum que permet veure, que ajuda a no ensopegar. En un món que es descompon amb facilitat, Crist continua confiant en els seus i els transmet aquesta exigència i responsabilitat: vosaltres sou la sal de la terra. La qüestió decisiva és si acceptem viure com a tal.
