La catequesi d’avui la dediquem a la virtut de la prudència. Ella, juntament amb la justícia, la fortalesa i la temprança, forma les virtuts anomenades cardinals, que no són prerrogativa exclusiva dels cristians, sinó que pertanyen al patrimoni de la saviesa antiga, en concret, la dels filòsofs grecs.

Estimats germans i germanes, bon dia!

Després d’haver conclòs la nostra visió general de la sèrie sobre els vicis, ha arribat el moment de tornar la mirada a la imatge especular que s’oposa a l’experiència del mal.

En el nostre itinerari catequètic sobre els vicis i les virtuts, arribem avui a l’últim dels vicis: la supèrbia. Els antics grecs el definien amb una paraula que es podria traduir com a «esplendor excessiva». En realitat, la supèrbia és l’autoexaltació, l’envaniment, la vanitat. El terme apareix també en aquella sèrie de vicis que Jesús enumera per explicar que el mal procedeix sempre del cor de l’home (cf. Mc 7,22).

Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui examinarem dos vicis capitals que trobem en els grans catàlegs que ens ha llegat la tradició espiritual: l’enveja i la vanaglòria.