IV DIUMENGE DE PASQUA-A- Fets 2, 14a. 22-33 / 1 Pe 1,17-21 / Lc 24,13-35
Setmana de la Família – L’Església és família de famílies, comunitat; l’escola com una prolongació de la llar. En aquest context, la Paraula avui ens recorda:
- El Bon Pastor -Crist- va “cridant pel seu nom les ovelles”. És bonic pensar que Jesús no s’ocupa d’un ramat, d’una massa… sinó de cadascuna de les ovelles. Per a Ell, tu i jo som únics, no una peça sense nom que pot ser substituïda per una altra. No hi ha ningú com tu o com jo… ens estima, ens coneix personalment i per això em crida a crear i produir una nota original en el concert de l’univers. Si no soc jo mateix, privo l’univers, l’Església comunitat, d’alguna cosa que només jo estic en condicions d’aportar. Si no visc en plenitud, deixo que falti “la meva nota” que és insubstituïble. El meu “nom” és la meva profunditat espiritual, essència…
El P. Manyanet deia que els educadors han de ser “pares i mestres” i, com a tals, han de conèixer pel seu nom cadascun dels seus alumnes, atendre particularment les característiques i necessitats de cadascun, tenir present que ensenyen més amb la vida que amb les paraules i recordar que, com Maria i Josep, estan realitzant peces úniques, no una producció en sèrie.
- A més, el Bon Pastor és la Porta, el camí Just per arribar a Déu i als germans, per viure en Déu i donar la vida pels altres. Entrar per la porta és identificar-se amb Crist, amarar-se dels seus sentiments i actituds, viure els valors de l’Evangeli. El Bon Pastor “camina davant de les ovelles”: així ho va fer Jesús; no es va quedar a la rereguarda, va anar al davant, donant exemple (“Si jo el Mestre i el Senyor us he rentat els peus…”). Per això, seguint els seus passos (la seva veu que és de fiar), anem tranquils i segurs: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res… em fa reposar, em condueix a fonts tranquil·les. No temo res perquè tu vas amb mi…”. Santa Teresa pregava: “Que res no et torbi, que res no t’espanti… qui té Déu no li falta res; només Déu basta”.
Pares i mares, professors… caminen amb els fills, amb els alumnes… els ofereixen el seu exemple, els seus coneixements, les seves experiències; els ajuden a sortir d’ells mateixos, a entendre la vida com a entrega, servei; amb generositat i confiança. Ens ensenyen a ser “portes obertes” per als altres, com ells ho són per a nosaltres; a donar raó de la nostra fe i de la nostra esperança, a generar vida.
- El Bon Pastor ha vingut “perquè tinguin vida i vida en abundància”: perquè vesséssim de vida, d’amor, d’ideals…, visquem abundantment, des de la il·lusió i l’esperança que no defrauda. Ens dona vida i vida plena, abundant, eterna… és el nostre present i el nostre futur. No ens deixem robar l’alegria i la pau que Ell ens ha donat; no ens tanquem en els problemes o en l’apatia. Deixem-nos acompanyar pel nostre Pastor; amb Ell, la nostra vida, les nostres famílies, les nostres comunitats cristianes resplendeixin de vida nova.
Aquest diumenge se celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. El papa Lleó en el seu Missatge, ens recorda a tots:
La necessitat de tornar a la “cura de la interioritat”: “Déu habita en el nostre cor; la vocació és un diàleg íntim amb Ell”. Pregària i silenci; acollir i viure. Escolta de la Paraula, vida sacramental, entrega als germans…
La confiança: “La vida es revela com un continu confiar i encomanar-se al Senyor, encara que els seus plans canviïn els nostres”.
La maduresa: “La vocació no és una meta estàtica, sinó un procés dinàmic de maduració, afavorit per la intimitat amb el Senyor”.
Que Jesús, Bon Pastor, ens guiï per viure una vida plena. Que així sigui amb la Gràcia de Déu.
