El Sant Pare, en el seu Missatge, convida l’Església i el món a reconèixer el profund vincle entre la pau, la cura de la creació i la conversió del cor. Sota el tema escollit per a enguany: «De les espases forjaran arades i de les seves llances, podaderes» (Is 2, 4), reprèn la visió profètica d’Isaïes, en la qual els instruments de guerra es transformen en eines capaces de sostenir i alimentar la vida. El Sant Pare parteix de la contemplació de la vida com a do de Déu i recorda la vocació comuna dels cristians a construir una civilització de l’amor. Davant les nombroses crisis que travessen el nostre món, el Papa subratlla que el sofriment humà i la destrucció de l’equilibri harmoniós de la creació no són realitats separades: «constitueixen un únic clam de sanació i de pau que s’eleva des d’un món ferit».
Alhora, recorda que, citant el papa Benet XVI, «els deserts exteriors es multipliquen al món, perquè s’han estès els deserts interiors» (Homilia en la Solemne Inici del Ministeri Petrí, 24 d’abril de 2005). Això ens crida a reconèixer que allò que està arruïnat en el nostre entorn, d’alguna manera, també ho està dins nostre. Per construir una societat pacífica, hem de, doncs, no només reformar estructures, sinó renovar els nostres cors. Les causes subjacents del conflicte i l’explotació de la creació provenen d’una crisi ètica i cultural, com també d’una pèrdua del sentit dels límits, del desig de dominació, de la recerca del benefici immediat i de la incapacitat de reconèixer la dignitat donada per Déu a cada persona humana.
I afegeix: Amb l’absència d’aquesta transformació interior, la pau romandrà fràgil i serà efímera. Però allà on els cors es renoven, comencen a obrir-se noves possibilitats. Allò que ha estat utilitzat per a la destrucció pot ser redirigit cap a la vida: a la cura dels pobres, al sosteniment alimentari dels afamats i a la cura de la creació. Aquest és el camí de l’autèntica conversió ecològica, on els efectes de la nostra trobada amb Jesucrist es fan evidents en la nostra relació amb el món que ens envolta (cf. Francesc, Laudato si’, 217). «La pau, doncs, comença en el nostre cor i es projecta cap a les nostres relacions, les nostres comunitats i el món en conjunt».
Per concloure: «Els autèntics instruments per a la construcció de la pau no són les armes destructives; al contrari, ho són la veritat, el diàleg, la paciència, la bondat, la justícia, la misericòrdia, la comprensió, la cura i l’amor. Aquests instruments broten dels cors formats per l’Evangeli i sostinguts per la gràcia de Déu. Només aquestes qualitats posseeixen el poder de transformar individus, renovar comunitats i sanar les ferides del nostre món».
Enmig del soroll, les presses, els missatges que omplen el dia a dia, posem-nos, recorda el Papa, «en mode silenci», no per ignorar la realitat, sinó per transformar-la des del mateix cor; per escoltar la veu de Déu que parla a través de les criatures; per harmonitzar l’interior i ser capaços d’elevar la mirada cap al Creador de totes les coses. Es tracta, en el fons, de crear les condicions necessàries per contemplar, per reconèixer la presència de Déu i descobrir el lloc que cada persona ocupa en la seva creació. Precisament, la consciència del nostre lloc en el pla de Déu neix de la contemplació, del silenci, de la trobada. I aquesta consciència és la que ens urgeix a la responsabilitat de contribuir a «restaurar les relacions entre les criatures conforme a la voluntat de Déu». El silenci, la trobada amb un mateix, porta a la conversió, al canvi i també al compromís. Per això sempre és necessari parar durant uns minuts, silenciar el soroll que ocupa la jornada i tornar a escoltar.
Els bisbes espanyols en el seu Missatge, concloïen: «El lema del recent viatge del Sant Pare a Espanya ha estat «Alceu la mirada!» (Jn 4, 35). Alceu la mirada cap a Crist i alceu-la per veure els camps que esperen la collita de la caritat. En aquesta Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, us convidem a fer de la conversió ecològica una experiència profunda i comunitària. Fem que cada gest de sobrietat, cada esforç per la justícia energètica, cada acte d’acollida al migrant i cada paraula de pau siguin instruments amb els quals forgem arades per conrear una humanitat nova».
