Fa cent anys, quan el juliol de 1926, La Sagrada Família dedicà un sentit record “a l’insigne arquitecte” Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), recentment mort, el titulà «L’Arquitecte de “La Sagrada Família”», afirmant, sense voler desmerèixer la resta de les seves obres arquitectòniques, que “l’obra mestra d’aquest il·lustre arquitecte és la Sagrada Família” (cf. La Sagrada Família 29 [1926] 244-248). No entra en el tema de l’origen històric o “gènesi d’aquesta meravella de l’art i de la pietat”, perquè ja l’ha tractat en una altra ocasió, encara que sí que afirma que “prohijada la idea per l’Associació Josefina i per la seva revista El Propagador de la Devoción a San José”, ambdós van promoure i impulsar la construcció del temple.
En aquesta circumstància, que ha commogut no sols tota la ciutat de Barcelona i la nació, sinó que “en traspassar les fronteres ha fet vibrar els cors amants de l’art i devots de la Sagrada Família excitant en ells alhora la pietat i l’admiració que el sol nom de Gaudí produïa sempre”.
Com és natural, l’homenatge se centra en la persona de Gaudí, “insigne varó en el qual s’agermanaven la santedat i el geni”.
I explica que el geni de Gaudí es manifestà tant en els grans conjunts arquitectònics com en els petits detalls. “Qualsevol cosa sortida de les seves mans adquiria un caràcter nou original i bell que la feia inconfusible i la destacava”.
I respecte a la santedat de Gaudí afirma que “aquest temple, glòria de la ciutat que el posseeix, homenatge auguste a la humil Família de Natzaret, himne perenne a la divinitat, no sols perpetuarà la memòria del seu creador, sinó que continuarà predicant a la posteritat, així com amb la seva exemplar vida i edificant mort ha predicat al nostre poble que, amb una espontaneïtat admirable, ha retut a l’Arquitecte del temple de la Sagrada Família un tribut pòstum propi de sants i dels més alts genis”. “In memoria aeterna erit justus” conclou.
Aquest any de 2026, en complir-se el centenari de la seva mort, ha estat declarat “Any Gaudí”, un Any amb Gaudí… Per a què? L’exemple de la vida i l’obra de Gaudí suggereixen una doble resposta.
En primer lloc, tractar de conèixer més el camí cristià de l’arquitecte que és un exemple de com en la vida laical i en un treball professional també es pot assolir la santedat a la qual tots estem cridats. No es requereixen coses extraordinàries, l’honestedat i senzillesa de la pròpia vida, la humilitat, la laboriositat, la vigilància sobre si mateix, el sentit cristià del deure segons la pròpia vocació, la caritat, etc.
I, en segon lloc, cultivar i alimentar la vida cristiana mitjançant la pregària, la pràctica dels sagraments, l’acollida i posada en pràctica de la Paraula de Déu, l’exercici de la caritat… En definitiva, posar al centre de la nostra vida Jesús, juntament amb Maria i Josep.
El sentir del poble d’ahir i d’avui no s’equivoca i fa pocs mesos, el papa Francesc, de feliç memòria, ho va sancionar mitjançant el Decretum super virtutibus, que l’ha declarat Venerable.
