L’evangeli que hem escoltat avui inicia el Discurs Apostòlic de Jesús, el segon dels cinc grans discursos de l’evangeli de Mateu. És un veritable esbós del que significa i és la missió. En subratllo dos punts:
El llibre de la Didakhé («Doctrina» – «Ensenyament»), escrit probablement a finals del segle I, conté un bell text sobre l’Eucaristia: «Com aquest pa partit estava dispers per les muntanyes i, amassat, és un de sol, que sigui reunida la teva Església, des dels confins de la terra, en el teu Regne». La imatge dels grans dispersos pels turons que es reuneixen en un únic pa ens introdueix en el sentit d’aquesta festa: el Senyor ens convida a l’Eucaristia en el diumenge, primer dia de la setmana, en què recordem la Resurrecció.
La solemnitat de la Santíssima Trinitat ens convida a contemplar el misteri més profund de la fe cristiana: la mateixa intimitat de Déu. I potser el primer que descobrim en acostar-nos a aquest misteri és una cosa que trenca moltes imatges falses que l’ésser humà ha projectat sobre Ell.
Com a culminació del temps de Pasqua, la solemnitat de Pentecosta ens mostra la raó última per la qual l’ésser humà ha estat creat. L’home no neix únicament per sobreviure, produir, consumir o desaparèixer. Ha estat cridat a participar de la mateixa vida de Déu. L’existència humana queda incompleta si no és visitada, guarida i elevada per l’Esperit Sant.
Acabava l’homilia diumenge passat recordant les paraules de Jesús: “No us deixaré orfes”. Avui reprenem la mateixa idea expressada en la frase final de l’evangeli: “I sapigueu que jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Al final de l’últim sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús ja no estarà gaire temps amb ells. Jesús capta la seva tristesa i la seva torbació. El seu cor es commou i tracta d’animar-los: “Que no es torbi el vostre cor; creieu en Déu i creieu també en mi”. Més tard, en el curs de la conversa, Jesús els fa aquesta confessió: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va al Pare, sinó per mi”. No ho han d’oblidar mai.
El Bon Pastor -Crist- va “cridant pel seu nom les ovelles”. És bonic pensar que Jesús no s’ocupa d’un ramat, d’una massa… sinó de cadascuna de les ovelles. Per a Ell, tu i jo som únics, no una peça sense nom que pot ser substituïda per una altra. No hi ha ningú com tu o com jo…
La trobada amb Jesús Ressuscitat va canviar la vida d’aquells dos deixebles d’Emaús (poble proper a Jerusalem). S’havien marxat de la comunitat. Caminaven tristos, amb els ulls tancats, sense esperança ni il·lusió.
El dia primer de la setmana va entrar Jesús i es va posar enmig d’ells”. És el dia del Senyor, en el qual des de fa dos mil anys la comunitat cristiana es va reunint per celebrar l’Eucaristia, per participar de la taula de la Paraula i el Pa.
Avui descobrim, en el signe de la resurrecció de Llàtzer, que ell, Jesús, “és la Vida”. Ja la lectura d’Ezequiel ens introdueix en el tema: “Jo mateix obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, poble meu i us portaré a la terra d’Israel”.