II DIUMENGE QUARESMA-A- Gn 12,1-4/2 Tim 1,8-10/Mt 17,1-9-II
La fe bíblica comença no amb una idea sinó amb un moviment, amb un acte de confiança: “Posa’t en camí… jo et mostraré”. Aquesta promesa és benedicció, fecunditat, un nom nou, una missió universal… però la benedicció es desplega mentre es camina…La fe és confiança activa: Déu pot fer noves totes les coses… I deixo enrere tot allò que m’impedeix reconèixer-lo en la meva vida: “Partí Abraham tal com li havia dit el Senyor”.
En el relat de la Transfiguració, Jesús revela la seva identitat més profunda, íntima i, com tota revelació veritable la “reserva”, no a tots els seus deixebles sinó als “seus amics Pere, Jaume i Joan”; en aquesta intimitat compartida Jesús mostra el que succeeix en el seu cor: el seu rostre brilla com el sol, els seus vestits resplendeixen com la neu. Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, dialoguen amb ell… la muntanya i l’esforç de pujar, el núvol lluminós, la veu del Pare… tot són símbols en el centre dels quals hi ha la paraula: “Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo”. Escoltar Jesús deixar que la seva Paraula il·lumini les nostres ombres, transformi la nostra vida. Qui no prega no pot entrar en aquest misteri.
Però la bellesa de Crist no és resplendor extern sinó entrega fins a l’extrem. El que enlluerna no és la pell sinó l’amor. Per això, la Llum del Tabor no anul·la la creu, l’anticipa i l’explica. “Que bé estem aquí”, diu Pere i és comprensible però la fe no és només emoció, tot i que és necessari sentir i experimentar la dolcesa de la Presència de Déu; l’experiència lluminosa no és meta sinó preparació! Cal baixar de nou a la realitat del camí. La Llum és per baixar i afrontar la realitat, la vida ordinària, els camins polsosos, discussions, incomprensions, Getsemaní… La Transfiguració no evita la creu, l’il·lumina des de dins. “Aixequeu-vos, no tingueu por”. La llum de Crist no humilia, sana; no derrueix, revela; no aixafa, aixeca.
L’experiència lluminosa està destinada a sostenir en la nit. Pujar a la muntanya és necessari. Contemplar és necessari. Però també ho és baixar i romandre fidels en el que és petit. Vivim d’aquesta llum que un dia vam veure i que, encara que no sempre brilli davant els nostres ulls, continua essent veritable. Perquè la bellesa de Crist no depèn de les nostres sensacions, sinó del seu amor lliurat fins al final. La trobada amb el Senyor en la pregària ens impulsa sempre a sortir de nosaltres mateixos per acostar-nos als germans i compartir la Gràcia rebuda.
Pau anima Timoteu a no avergonyir-se de l’evangeli ni del sofriment que comporta. La fe no és evasió, és compromís. Anunciar Crist implica carregar amb la pròpia fragilitat i la dels altres, sostenir l’esperança quan tot apareix fosc. La vocació cristiana no neix de les nostres obres sinó de la Gràcia de Déu: aquesta gràcia s’ha manifestat en Crist que ha destruït la mort i ha fet brillar la vida. La Llum de la Transfiguració anticipa aquesta victòria. La Llum de Crist no elimina la creu, però l’omple de sentit. Que així sigui amb la Gràcia de Déu.
