III DIUMENGE DE PASQUA -A- Fets 2,14.22-28 / 1 Pe 1,17-21 / Lc 24,13-35
La trobada amb Jesús Ressuscitat va canviar la vida d’aquells dos deixebles d’Emaús (poble proper a Jerusalem). Havien marxat de la comunitat. Caminaven tristos, amb els ulls tancats, sense esperança ni il·lusió. I ara, després de reconèixer-lo en la fracció del pa, se’ls obren els ulls, el seu cor s’omple d’esperança i corren plens d’alegria cap a la comunitat, a donar testimoni de la seva experiència. I es van trobar amb una comunitat que celebra la bona notícia: “És veritat: ha ressuscitat el Senyor i s’ha aparegut”.
També és admirable el que li va succeir a Pere. Per por de ser detingut, havia negat Jesús, dies abans. Però la seva covardia es transforma en un valent testimoni davant de tot el poble, com hem llegit als Fets: “Us parlo de Jesús… vosaltres el vau matar, però Déu el va ressuscitar vencent les cadenes de la mort”. La Presència i l’anunci de Jesús Ressuscitat és la raó, el fonament de la nostra fe, de la nostra esperança, del nostre anunci. Ens ho ha dit Pere: “Per Crist, vosaltres creieu en Déu… i així heu posat en Déu la vostra fe i la vostra esperança”.
Germans: hem de viure com a persones d’esperança, comunicar a tothom, sense por, la vida i l’alegria que Jesús ens ha donat. Si som fills de Déu, germans en Jesús, això haurà de canviar la nostra vida i omplir-la de sentit. Nosaltres, que no hem conegut “personalment” Jesús, podem experimentar la trobada amb Ell:
- En la comunitat reunida. “On dos o tres estan reunits en el meu nom, allí soc jo enmig d’ells”. Els deixebles d’Emaús van tornar i van trobar la comunitat reunida. Els cristians ens reunim per celebrar l’Eucaristia i aquí es fa present el Senyor Ressuscitat;
- En la Paraula que se’ns proclama i que acollim, meditem, estudiem… Crist ens parla i se’ns dona com a llum, guia, orientació…;
- En la fracció del pa. “I van explicar com l’havien reconegut en partir el pa”. El Senyor se’ns dona com a aliment de Vida en aquest Pa i aquest Vi que oferim en cada Eucaristia i que són la seva mateixa Persona.
- Encendre una llum en la foscor, vèncer la por i el desànim, viure sense rendir-nos mai, mantenir viva l’esperança… Jesús ens acompanya en el camí, es fa el trobador, ens recorda una lliçó permanent: la Llum passa per la creu, la Llum il·lumina les creus i les foscors, la Llum ens permet reconèixer l’altre en les seves paraules, en els seus gestos… la Llum es manifesta també en la comunitat que celebra, parteix i comparteix la Paraula i el Pa i això és l’Església, som nosaltres.
- Quan vivim l’experiència de trobada amb el Senyor o una altra experiència positiva de trobada amb les persones, això sempre ens anima, sentim una mirada nova sobre la realitat, el món, el futur. Per això és tan important la trobada fraterna que ens obre a nous horitzons de vida. Demanem al Senyor que “la nostra fe i la nostra esperança estiguin sempre posades en Déu” i el do de reconèixer-lo i anunciar-lo als germans. Que així sigui amb la Gràcia de Déu.
