El papa Lleó XIV va ser els dies 9 i 10 a Barcelona i van ser dies molt intensos, gairebé impossibles de seguir-lo tant pel que fa als vuit actes oficials com a altres tants actes que podem anomenar secundaris, però que també van tenir el seu significat i la seva importància.
Podem referir-nos a la veneració del Sant Crist de Lepant i de les relíquies de Santa Eulàlia, a la catedral; a la benedicció de la caravana humanitària per a Ucraïna als voltants de l’Estadi Olímpic; al rosari de Sergi que va utilitzar durant el res al santuari de Montserrat; a la benedicció del Sagrari de la capella de l’aeroport; del bàcul gaudinià que va rebre a la sagristia del temple; al calze de la celebració central que va deixar com a record al mateix Temple; al descobriment de la placa que recordarà la seva visita al Temple; o a la visita que va fer a la tomba del Venerable Servent de Déu Antoni Gaudí a la cripta del Temple encenent un ciri votiu…
Aquest darrer gest devocional del papa no té cap transcendència canònica de cara al Procés de Beatificació i Canonització del Servent de Déu, però no deixa de ser un signe que mostra l’admiració i la pietat del papa envers «l’arquitecte de Déu i de la Sagrada Família».
S’explica per tot això que el papa, en l’audiència general del 17 de juny, es referís amb satisfacció pastoral al recent viatge a Espanya:
[…] «En el cas d’Espanya, he pogut notar amb alegria com la gent, de totes les edats i condicions, esperava la visita del papa: arreu he trobat multituds que m’han donat la benvinguda amb gran afecte. Aquest fet no era quelcom que es pogués donar per descomptat, i mereix una reflexió. Naturalment, aquesta participació expressa, abans de res, com deia, la fe del poble espanyol; alhora, considero que manifesta la necessitat generalitzada de retrobar-se units sobre un fonament veritable i profund, no ideològic ni d’interès parcial. Aquest fonament que només Crist, en últim terme, pot assegurar, i que l’Evangeli, a través de les necessàries «inculturacions», pot transmetre a la vida dels pobles. Pot fer-ho perquè el seu missatge respon plenament a aquestes dues exigències: la recerca de la veritat i la set de justícia.
»A Madrid i Barcelona, ens hem reunit a les grans catedrals, i també als moderníssims estadis. Hem resat el Sant Rosari a l’abadia de Montserrat. Hem celebrat a la Sagrada Família, símbol majestuós, simfonia de pedra i llum que parla a tothom del misteri cristià. Aquesta trobada de l’antic i el modern, de la tradició catòlica i la cultura contemporània, m’ha fet percebre directament el caràcter propi d’Europa, la seva riquesa inestimable, com a realitat actual, no superada. Es tracta d’un patrimoni que cal custodiar amb cura, per poder-lo invertir en l’avui global amb els seus reptes històrics: la pau, l’ecologia integral, el desenvolupament equitatiu i sostenible, el respecte a la dignitat humana.
»[…] Estimats germans i germanes, el lema d’aquest viatge apostòlic era «Alceu la mirada» (cf. Jn 4,35). Són paraules que Jesús adreça als seus primers deixebles per ensenyar-los a veure en les persones i en les multituds el desig de vida, de veritat, de plenitud. El Senyor repeteix aquestes paraules, a mi el primer, i amb la seva gràcia ho he experimentat durant el viatge. Avui voldria compartir amb vosaltres aquesta invitació: alcem la mirada! Aprenguem de Jesús a mirar el proïsme, la gent, el món, «amb els ulls de Déu», és a dir, amb amor, respecte i compassió» (Audiència general, 17 de juny de 2026).
Josep M. Blanquet, S.F.
* El papa Lleó XIV, davant la tomba del Venerable Servent de Déu Antoni Gaudí, encén un ciri votiu (10 de juny de 2026).
