Deixar el teu país
És una història entre moltes, tantes, que de vegades les invisibilitzem totes i ens quedem en un món virtual i estèril, allunyat de la realitat. Per això vull aturar-me i escriure el que ens ha explicat: acaba de fer 29 anys i ni tan sols han passat dos mesos des que va arribar a Espanya des d’un país llatinoamericà. Per segona vegada havia tornat a aprovar els exàmens d’accés a la funció pública i tenia dret a una plaça fixa de mestra de primària al seu país, però per segona vegada s’havia tornat a quedar sense plaça. La maleïda corrupció sistèmica tan estesa al seu país l’ha tornat a deixar fora. Una injustícia invisible però molt real. La llei del més fort colpeja més cruelment als petits, als senzills, als anònims, a aquells que no fan soroll, però que sumen.
Ella no tenia pensat venir a Espanya ni començar una nova vida aquí, però pel que ha viscut al seu país, ha optat per un pla B, per reinventar-se. I no és només ella, sinó centenars de milers,, milions de persones, que no troben una perspectiva de futur als seus països d’origen. Malauradament ens estem acostumant a conviure amb tragèdies que, en molts casos, es podrien evitar. Sigui com sigui, m’impressiona veure a aquesta jove tan ferma en la seva decisió, no absenta de dolor, però plena d’un desig de viure i de servir.
Moment Einstein
“Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra i esperar resultats diferents.” Aquesta és la cita més famosa atribuïda a Albert Einstein, tot i que no hi ha cap registre que demostri que ell la digués o l’escrigués. No importa. Vaig llegir aquesta cita fa anys al “Taco del Sagrat Cor”, que encara tenim i llegim a casa, i m’ha acompanyat des de llavors. Em sorprèn que aquesta cita ressoni en mi quan estic capficat amb alguna cosa i continuo intentant-ho una vegada i una altra sense canviar el meu enfocament. És llavors quan la cita em ve de sobte al cap; ho interpreto com el meu “moment Einstein”, és a dir, el senyal per, com a mínim, deixar la tasca que m’està bloquejant i prendre’m un respir. De vegades, el “moment Einstein” val la pena, ja que canvio d’estratègia i s’obren nous camins; en altres ocasions, canviar d’enfocament no porta necessàriament a millors resultats. En qualsevol cas, independentment del resultat, el “moment Einstein” sí que em porta una sensació de pau i força per ampliar els meus horitzons i posar en perspectiva el meu petit món.
Em trec el barret davant la multitud d’homes i dones que, dia rere dia, s’enfronten a realitats difícils i complexes, però que mai no cessen en la seva determinació de buscar alternatives, de trobar nous camins i de créixer enmig de l’adversitat. No m’identifico gens amb la dita “voler és poder”, perquè la finitud humana és una realitat i no som ni herois ni déus, sinó ni més ni menys que éssers humans en camí. Em commou quan algú arriba al seu límit i és capaç de canviar de rumb, de demanar ajuda, de sortir de si mateix. Em solidaritzo i empatitzo amb aquesta actitud que, lluny de ser de rendició, tristesa o frustració, em transmet un esperit de lluita, alegria i vida i, per tant, em contagia esperança.
Mirar al cel
Des d’una perspectiva de fe, podem interpretar el “moment Einstein” com un “aixeca la mirada” o “alça la mirada”. “Alceu la mirada” va ser el lema i l’himne oficial del viatge apostòlic del papa Lleó XIV a Espanya, que va tenir lloc del 6 al 12 de juny de 2026, i també és el lema pastoral de les nostres escoles per al curs acadèmic 2026–2027. “Alceu la mirada” és una invitació a mirar més enllà de les nostres preocupacions diàries per descobrir la presència de Déu i obrir-nos als altres. És una crida a l’esperança i a la contemplació, que ens anima a sortir de nosaltres mateixos i redescobrir la unitat, la bellesa i la caritat com a signes concrets d’una vida compartida. El lema s’inspira en l’Evangeli de Sant Joan (Jn 4:35), en l’encontre amb Jesús al pou de Sicar, quan es va adreçar als seus deixebles després de la seva conversa amb la dona samaritana: “Alceu els ulls i mireu els camps; ja són grocs i a punt per a la sega!”.
Realment no estem fets per a mirar a terra, sinó per a mirar al cel, per a mirar-te a Tu. Feliç nou curs a tots.
