XXVI TO -A- DIUMENGE XXV TO -A- Ez 18, 25-28 / Flp 2, 1-11 / Mt 21, 28-32
HOMILIA RENOVACIÓ DE VOTS – SANT ANDREU – 27.9.26
Estimats germans religiosos, sacerdots, MN, famílies, fidels i amics… Germans Edmond, Óscar:
La Paraula d’aquest diumenge:
- Un primer ensenyament que ens ofereix la Paraula és la crida a la responsabilitat personal davant del bé i el mal. El profeta Ezequiel, veient que els israelites tenien tendència a refugiar-se en les «culpes de la comunitat» o dels avantpassats, els fa una crida a la decisió personal. És cert que la conducta de cadascú repercuteix en la col·lectivitat i que la comunitat influeix en les nostres decisions personals, però això no ens eximeix del mèrit ni de la culpa: la responsabilitat de la nostra vida la tenim nosaltres. Hi poden haver influït, en un sentit o en l’altre, l’exemple dels altres o les estructures, la formació, l’ambient…, però avui la invitació és a prendre decisions personals, sent responsables dels nostres actes i coherents amb les nostres paraules.
- Ens ho recorda la paràbola de Mateu: en el fons, qui va dir «No vull», però es va penedir, va complir la voluntat del seu pare (no pas qui va pronunciar bones paraules —«Vaig, senyor»— però no hi va anar). De la mateixa manera que a Joan Baptista li van fer cas els publicans i els pecadors, però no els dirigents, així succeeix amb el missatge de Jesús. Els fariseus deien oficialment «sí», però després no complien; tot era pura aparença, que Jesús desemmascara moltes vegades…; en canvi, els pecadors acullen la crida de Jesús («Qui ho ha perdut tot o desespera o ho espera tot», mentre que els qui es consideren ja justificats no esperen res). És una gran temptació quedar-nos en la imatge, la façana, l’exterioritat… la comunió autèntica amb Déu es realitza en el compromís. Ho diu bé la saviesa popular: «Del dit al fet hi ha molt de tret».
- Canviar d’actuació, encara que sigui en l’últim moment, és millor que no complir la voluntat de Déu. I per a això el més important no són les paraules sinó els fets de la nostra vida diària, fent passos concrets de conversió. No es tracta tant de dir, de prometre… («No tothom qui diu Senyor, Senyor…», diu Jesús en l’evangeli) sinó de complir la voluntat de Déu i fer-ho sent conscients de la nostra debilitat per poder així rectificar quan fem alguna cosa malament. No tant les belles paraules o només les bones intencions com la conversió, l’exemple: atendre els necessitats, fer honestament la feina, tenir cura dels detalls de la vida diària, les relacions humanes sinceres… Que el cor quedi tocat, transformat per la fe, pel desig de tenir un cor pur, no per la rutina… Anem a treballar a la vinya…, esforcem-nos per conquerir el Regne, harmonitzem la vida amb la fe que professem i celebrem.
- I, en aquesta Eucaristia, celebrem també la renovació dels vots religiosos de pobresa, castedat i obediència dels germans Edmond Nzenda i Óscar Ros. Per això vull recordar unes paraules del papa Lleó, en el seu viatge a l’Àfrica, adreçant-se als seminaristes: «Desitjo adreçar aquestes paraules, especialment, als nombrosos joves dels vostres seminaris i de les vostres cases de formació. No tingueu por de dir “sí” a Crist, de modelar íntegrament la vostra vida segons la seva! No tingueu por del demà: vosaltres pertanyeu totalment al Senyor. Val la pena seguir-lo en l’obediència, en la pobresa, en la castedat. Ell no us treu res! L’únic que ens treu i pren sobre si és el pecat. Sí, d’Ell ho heu rebut tot: aquesta terra i la família en què vau néixer; el Baptisme, que us ha incorporat a la gran família de l’Església; i la vostra vocació. “A ell sigui la glòria i el poder pels segles dels segles! Amén” (Ap 1,6)» (Luanda, Angola, 20 d’abril de 2026).
- Germans: val la pena obrir el cor a Crist i lliurar-ho tot, sense por, amb confiança…: Per això, val la pena obrir-li el nostre cor completament a Crist! Potser podria sorgir la temptació de pensar que Ell ve a treure-us alguna cosa, la temptació de dubtar a deixar-li prendre les regnes de la vostra vida. En aquestes situacions, recordeu que «Ell no treu res, i ho dona tot. Qui es dona a ell, rep el cent per u. Sí, obriu, obriu de bat a bat les portes a Crist, i trobareu la vertadera vida» (Benet XVI, Homilia a l’inici del ministeri petrí, 24 d’abril de 2005).
- I feu-ho tot amb humilitat i esperit de servei, com ens ensenya el Senyor Jesús i hem escoltat en la segona lectura de Pau. «Sent concordes en un mateix amor i en un mateix sentir»; seguint Crist, que és el model de vida i «no va fer ostentació de la seva categoria de Déu… sinó que va passar per un de tants». Recreant el carisma que ens va deixar el P. Fundador en l’any que celebrem el 125è aniversari de la seva «Pasqua» i de l’aprovació definitiva de les Constitucions de la nostra família religiosa amb el decret «Attenta Salutarium»… des de la vostra pertinença total a Crist, com a consagrats, assenyaleu la seva presència enmig de les famílies i dels joves… Fidelitat humil; fidelitat creativa, fidelitat de servei… a la LLUM de Natzaret…
- I, com recordava el P. Samá: «Manteniu-vos fidels als compromisos adquirits». Cultivant, sobretot, l’oració d’amistat amb el Senyor: «Les vocacions neixen en l’oració, de l’oració i només en l’oració poden perseverar i donar fruits».
- Gràcies a tots per la vostra presència i oració al Senyor per la fidelitat i la felicitat dels religiosos i sacerdots, perquè siguin «sants», coherents i prediquin amb la vida abans que amb les paraules. Que així sigui, amb la gràcia de Déu.
