20 * C + M + B + 26

ÉDISON FAÑANÁS LANAU

 

Una bonica tradició

Aquest any ens hem quedat sense cavalcada. Hem passat uns dies de Nadal en família molt entranyables, però la tornada a Alemanya ha estat abans del 6 de gener. Els Reis, no obstant això, també arriben a Alemanya i a tots els racons del món. Aquest any, doncs, hem tornat a participar en la bonica tradició del «Sternsinger» («Els nens cantors» que representen els tres Reis Mags), que a la nostra parròquia alemanya continua molt viva.

El Sternsinger té els seus orígens a l’Edat Mitjana: nens i nenes vestits com a Reis Mags recorrien els carrers i representaven l’arribada al pessebre. L’Obra Missionera Infantil de l’església catòlica alemanya (Kindermissionswerk) va reprendre la costum el 1959 amb un nou format: el Dreikönigssingen (el cant dels Reis Mags). Ara els Reis passen per les cases demanant donatius per ajudar nens necessitats i portant la benedicció per al nou any. Els nens, acompanyats per un adult, llegeixen un text en què, com a Reis Mags, expliquen per què demanen els donatius i a on es destinaran els diners recaptats. Aquest any la campanya tenia com a lema «Escola en lloc de fàbrica» per donar suport als nens de Bangladesh i lluitar contra el treball infantil. La benedicció, representada per 20*C+M+B+26 (del llatí Christus mansionem benedicat, que significa «Crist beneeixi aquesta casa»; molts associen les lletres als noms dels tres Reis d’Orient escrits en alemany: Caspar, Melchior i Balthasar, una preciosa coincidència), s’acostuma a escriure amb guix o a enganxar com a adhesiu a la part superior de la porta d’entrada de la casa. La tradició del Sternsinger es considera la major campanya solidària de nens per a nens del món.

Aquest any he acompanyat un grup de Reis Mags dues tardes. He gaudit molt. Especialment m’ha agradat que els Reis hagin visitat persones que viuen en edificis propers a la parròquia, però que sovint són invisibles, tant per a ells com per a molts adults. Penso en una residència de gent gran inaugurada fa poc i que es troba a prop de la parròquia. Els Reis han estat en alguna habitació i han pogut fer la seva tasca amb molta alegria. Les persones visitades han agraït enormement la visita de les seves Majestats i la benedicció. També altres persones d’altres edificis i d’altres carrers, algunes conegudes i altres no, ens han acollit molt bé. Tots han fet un donatiu.

Especialment tinc present una senyora que va abordar la comitiva reial al carrer. Tornava a casa amb una maleta petita després d’haver estat uns dies fora, però en veure els Reis, se’ns va acostar per saludar-los, fer un donatiu i endur-se la benedicció a casa. Hi havia neu i feia fred, però el seu somriure i la seva alegria ens van omplir de calor. Un encontre semblant vam tenir amb una noia jove: no estava a la llista, però se’ns va fer trobable al carrer. Ens va saludar molt afectuosament i vam intercanviar un parell de paraules. Un altre noi jove ens va obrir la porta del seu edifici també amb un somriure d’orella a orella. Feia poc que era a Tübingen, la nostra ciutat, però s’alegrava molt de la visita dels Reis. Què tenien en comú la senyora, la dona jove i l’estudiant? ¡Els tres havien participat als Sternsinger sent nens a les seves ciutats i pobles d’origen! ¡Els tres havien fet de Reis Mags!

Quins records van rescatar de l’armari interior aquestes tres persones?, quines vivències es van remoure per dins?, com van acollir aquesta benedicció per al nou any per part d’aquests nens amb els quals s’identificaven profundament? Només Déu ho sap. I de sobte se’m fa present la nostra estimada revista i els seus 1500 números publicats. ¡Una altra bonica tradició! ¡Quin camí compartit tan preciós! ¡Llarga vida a la revista! I a totes les llars: