DIUMENGE XXIX T.O. -A- Is 54, 1.4-6/Tes 1, 1-5b/Mt 22, 15-21
«Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu».
No es diu: o Cèsar o Déu; es diu: Cèsar i Déu, però amb separació, cadascun en el seu «lloc», per no caure en la idolatria del poder. El Regne és al món, on germina, creix, es desenvolupa, però no és del món, ni s’identifica amb el món… Cèsar i Déu mai al mateix nivell: Cèsar respon davant Déu («Jo sóc el Senyor, el teu Déu, no n’hi ha cap altre; fora de mi no hi ha Déu», ens ha recordat el profeta Isaïes). No estem obligats a servir dos senyors; estem cridats a servir Déu, a la consciència, a l’ànima que és de Déu i, des de Déu, servim el germà…
Jesús no es deixa embolicar malgrat les lloances: «sabem que ets sincer, que ensenyes el camí de Déu, que no t’adones de les aparences…», per això no perd la llibertat de dir aquella veritat que trenca les lligams dels qui busquen Déu i parla des de la seva experiència, buscant revelar aquesta veritat profunda, integral, que dona sentit a la vida, a les opcions i accions que duem a terme. Els cristians som ciutadans del món: vivim els valors evangèlics; mantenim una postura moral i ètica, no ideològica, un compromís amb la realitat per defensar la dignitat de la vida humana, des del naixement fins a la mort natural, l’exercici de la llibertat de professar la fe, de celebrar-la, de servir els homes i les dones amb amor, col·laborem en les causes justes amb totes les persones de bona voluntat, paguem els impostos, no ens evadim de la responsabilitat (personal i institucional) en la transformació d’aquelles estructures que han de garantir el bé comú, la justícia i la pau… sempre amb la consciència d’obeir Déu abans que els homes… L’obediència a Déu és un bé per a la persona i la societat.
No podem mantenir-nos en l’ambigüitat, en una doble moral o pertinença o en una religiositat superficial, perquè això degenera en indiferència o en actituds fonamentalistes que ferEixen en profunditat la persona i la convivència. Així actuaven en el fons els fariseus i herodians que avui pregunten a Jesús en l’evangeli només per posar-lo a prova o per justificar les seves postures, el seu legalisme i la seva poca credibilitat.
Déu, mitjançant l’Encarnació, s’ha revelat, ha entrat en diàleg amb la persona al cor de la història, per això estem cridats a crear llaços de fraternitat en la recerca del bé comú. No es tracta d’oposar realitats, sinó de ser creatius en la vivència de la fe i en el compromís amb la realitat. Com Jesús, és important no caure en les trampes dels qui volen, per la dreta o per l’esquerra, uniformar o formatar tant les persones, com les institucions o la realitat. Com Jesús, estem cridats a respondre sempre des de la nostra experiència de Déu i des de la nostra fe.
Que així sigui amb la Gràcia de Déu.
