II DIUMENGE DE PASQUA -A- Fets 2,42-47/1 Pe 1,3-9/Jn 20,19-31
“El dia primer de la setmana va entrar Jesús i es va posar enmig d’ells”. És el dia del Senyor, en el qual des de fa dos mil anys la comunitat cristiana es va reunint per celebrar l’Eucaristia, per participar de la taula de la Paraula i el Pa. És el dia en què experimentem d’una manera més intensa la presència del Ressuscitat, aquesta presència que ens ha d’omplir d’alegria i esperança, tal com va animar i va canviar la vida dels primers deixebles.
En celebrar la Pasqua del Senyor no només recordem la resurrecció, sinó que ell és present en la comunitat reunida, en la Paraula proclamada i particularment en aquest Pa i aquest Vi que ell mateix ha volgut donar-nos com a aliment per al camí. Per això diumenge és el dia del Senyor i “el nostre dia”, el de cadascun de nosaltres, de les nostres famílies, de la comunitat. El dia de la “misericòrdia”.
En el llibre dels Fets -escoltarem en Pasqua- se’ns ha descrit com era la primera comunitat:
- És una comunitat de creients. “Creiem que Jesús és el messies, el Fill de Déu”, escoltem en l’Evangeli. I encara que “no hem vist personalment Jesucrist, l’estimem; no el veiem, però creiem fermament en Ell”, com diu Pere. Tot això ho tenim en comú, és la nostra fe.
- És una comunitat sacramental. La fe en Crist s’expressa i augmenta en els sagraments. En el baptisme “pel qual naixem de nou” i pel qual som agregats a l’Església. En la Reconciliació, que Jesús va encomanar a la seva Església i mostra la seva misericòrdia infinita. I en l’Eucaristia, memorial de la seva Passió i Resurrecció.
- És una comunitat fraterna i missionera. La fe es fa vida en la recerca de camins d’unitat i de compartir. Això fa creïble el testimoni enmig de la societat; gràcies a aquest exemple el “Senyor anava afegint al grup els que se salvaven”. Estem cridats a construir fraternitat; som “deixebles-missioners” que porten l’alegria de la Pasqua a les mateixes famílies i ambients.
Aprenguem de la primera comunitat cristiana, que es descriu en el llibre dels Fets dels Apòstols. Tenien els seus problemes, no eren “perfectes”, però havien rebut misericòrdia i vivien amb misericòrdia; eren “una sola ànima i un sol cor” i aquesta unitat la mantenien i cuidaven mitjançant l’escolta de la Paraula, la celebració de la fracció del Pa, l’acció caritativa. No és ideologia, és cristianisme. Avui, “l’amor desarmat i desarmant de Jesús ressuscita el cor del deixeble”. Que també nosaltres, com l’apòstol Tomàs, acollim la misericòrdia, salvació del món, i siguem misericordiosos amb el qui és més dèbil: “Senyor meu i Déu meu”. Només així construirem un món nou. Que així sigui amb la Gràcia de Déu.
