Amb motiu de la Jornada per la Vida que se celebra el 25 de març, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida han publicat un Missatge sota el lema: “La vida, un do inviolable”, del qual subratllem alguns aspectes.
La veritat de la ciència i la raó: la vida humana comença des de la concepció
En el seu missatge, els bisbes subratllen que la defensa de la vida no és únicament una qüestió de fe, sinó també una conclusió que es desprèn de la raó i de la ciència. En aquest sentit, recorden que la biologia reconeix de manera unànime que des del moment de la fecundació existeix un organisme humà viu, amb un patrimoni genètic propi i un desenvolupament autònom. L’embrió, subratllen, no és un “projecte d’home”, sinó un individu real de l’espècie humana amb identitat pròpia. Per això, sostenen que l’avortament suposa objectivament posar fi a la vida d’un ésser humà i constitueix una greu injustícia.
El missatge cita, a més, paraules recents del papa Lleó XIV, qui afirmava que “a la llum d’aquesta profunda visió de la vida com un do que cal apreciar, i de la família com la seva guardiana responsable, rebutgem categòricament qualsevol pràctica que negui o exploti l’origen de la vida i el seu desenvolupament. Entre elles es troba l’avortament, que interromp una vida en creixement i rebutja acollir el do de la vida”.
Les contradiccions de la societat
Els bisbes expressen també la seva preocupació per la creixent tendència a considerar l’avortament com un dret, fins i tot en legislacions que pretenen elevar-lo a rang constitucional o incloure’l en cartes de drets fonamentals.
En aquest sentit, recorden una reflexió del president de la Conferència Episcopal, mons. Luis Argüello, qui va parlar recentment d’una “paradoxa biopolítica” present en les nostres societats. Assenyalava que en un mateix hospital pot passar que un equip mèdic tracti de salvar un nadó prematur mentre, en una altra sala, es practiqui un avortament sobre un fetus de la mateixa edat gestacional.
De la mateixa manera —afegia—, la llei pot castigar amb multes o fins i tot presó la destrucció d’un ou d’àliga mentre permet eliminar un infant amb síndrome de Down fins a etapes avançades de l’embaràs. Per als bisbes, aquesta contradicció reflecteix un debilitament moral de la societat i una incapacitat de protegir el més vulnerable de tots: el no nascut.
Suport a les mares i a les famílies
El missatge episcopal subratlla també que la defensa de la vida ha d’anar acompanyada d’un suport real a les dones i a les famílies que afronten dificultats durant l’embaràs. Els bisbes recorden que moltes dones s’enfronten a obstacles estructurals que dificulten la maternitat, com la precarietat laboral, la manca d’accés a l’habitatge o la feblesa de les polítiques públiques de suport a la família.
Així mateix, els prelats citen el recent informe de la Fundació FOESSA, en el qual es recull que moltes dones veuen la seva maternitat frustrada per “barreres estructurals” que semblen absolutament insalvables: la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i la feblesa de les polítiques públiques de suport a la família.
Per això, la Conferència Episcopal proposa impulsar una “aliança social per a l’esperança a favor de la natalitat”, que permeti crear les condicions necessàries perquè els joves puguin formar una família oberta a la vida i perquè cap dona es vegi empesa a l’avortament per sentir-se sola o sense recursos. I, en qualsevol situació, recorda que: “L’Església ha de ser un hospital de campanya que cuidi la carn de Crist en els qui pateixen. Els no nascuts són els més pobres entre els pobres, perquè no poden defensar-se, ni tan sols cridar, davant l’agressió”.
Una crida a construir una cultura de la vida
Finalment, els bisbes conviden tothom, creients i persones de bona voluntat, a comprometre’s activament en la defensa de la vida, “a ser enamorats de la vida” i a rebutjar allò que el magisteri de l’Església ha anomenat la “cultura del descart”. En aquest sentit, agraeixen la feina de nombroses organitzacions i persones que acompanyen dones embarassades en situacions difícils, oferint-los suport material, psicològic i espiritual.
“L’avortament no és una conquesta, sinó un fracàs personal i social”, afirmen els prelats, que expressen la seva esperança: “Somiem amb el dia en què les futures generacions mirin enrere i els costi creure que es sacrifiquessin milions de vides en nom de la llibertat.”
Com a cristians, defensem el dret a néixer i a viure dignament multiplicant suports concrets perquè mare i fill siguin protegits amb proximitat, recursos, veritat i sempre misericòrdia. L’ideal evangèlic és alt, exigent però, alhora, profundament humà i, per tant, humanitza.
