(Josep M. Blanquet) El «Dia dels Morts» o la «commemoració de tots els fidels difunts» en la litúrgia catòlica ha donat lloc a una sèrie de rituals i cerimònies per honorar els difunts, que varien naturalment des de tradicions ancestrals fins a pràctiques religioses modernes.
El culte als morts a la Roma antiga incloïa rituals a la llar i a les tombes, celebracions com les Parentalia i les Feralia al mes de febrer, i la creença en els Manes o esperits dels avantpassats que protegien la família. Els romans feien ofrenes de menjar, beguda i flors per satisfer les necessitats dels difunts, que es creia que tenien fam i set després de la mort. Els enterraments es feien fora de la ciutat i les tombes es construïen amb monuments o sepultures més senzilles, que podien incloure epitafis.
A Roma, precisament, ja al segle II es van obrir les primeres catacumbes als afores de la ciutat. Els cristians no compartien el costum pagà d’incinerar els cossos i, per resoldre els problemes de la manca d’espai i l’alt cost de la terra, es van crear aquests enormes cementiris subterranis.
A Roma hi ha més de seixanta catacumbes formades per quilòmetres de túnels subterranis en els quals es troben milers de tombes. Els cossos eren embolcallats amb un llençol i col·locats en aquests nínxols, que més tard eren tancats amb lloses de marbre o de terrissa on s’hi gravava el nom del difunt, sovint màrtir, amb algun símbol cristià. Actualment només cinc d’aquestes catacumbes es troben obertes al públic.
Algunes de les antigues costums romanes s’han incorporat en alguns països, com Mèxic, on s’ha desenvolupat àmpliament el «Dia de Difunts». A les llars se sol muntar un altar tradicional i festiu amb el menjar, la fruita i les flors que agradaven al difunt o a la difunta. L’any 2008, la UNESCO va declarar aquesta festivitat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de Mèxic. Les famílies cristianes, a més, es reuneixen al voltant o davant la tomba de l’ésser estimat per resar un respons pel repòs etern de la seva ànima.
També en altres països d’Amèrica Central i de la regió andina d’Amèrica del Sud, principalment a l’occident de Bolívia i al sud-est del Perú, es mantenen tradicions semblants. Amb aquesta informació general, en aquesta pàgina específica es vol il·lustrar un fet singular que ha tingut lloc al cementiri municipal de Vilafranca del Penedès, protagonitzat pel Sr. Jaume Massanell, exalumne del col·legi Sant Ramon, igual que el seu germà Antoni, les seves filles Montse i Cristina i les seves netes. Ell mateix, com a fuster, ha treballat durant molts anys al col·legi, especialment en la decoració de la capella del mateix centre.
Doncs bé, el Sr. Massanell i la seva família han decorat el mausoleu o magnífic i sumptuós sepulcre familiar del cementiri esmentat amb la col·locació d’una imatge de sant Josep Manyanet i dos àngels, per expressar la seva confiança en la intercessió del sant sacerdot que ja havia educat i orientat la seva vida des de la infància i la joventut. No hi ha dubte que ara, des del cel, al costat de Jesús, Maria i Josep, continuarà vetllant per la seva felicitat temporal i eterna. Les escultures de bronze són obra de l’escultor Manuel Vidal.
