Segons Infovaticana, el Papa Lleó XIV va rebre el passat 18 de març en audiència privada l’abat de l’històrica abadia de Nostra Senyora de la Trappe (França), Thomas Georgeon, i la trobada va estar centrada en el llegat espiritual i la difusió dels màrtirs d’Algèria.
La trobada al Vaticà va estar centrada entorn del testimoni del martiri dels 19 màrtirs d’Algèria, assassinats per odi a la fe a finals del segle XX i beatificats el 2018 a Orà. Formen part d’aquest grup set monjos cistercencs francesos de Tibhirine, segrestats i decapitats per un grup islamista.
El monestir on vivien els monjos es trobava a les muntanyes de la zona de l’Atles, a Tibhirine, prop de la ciutat de Medea. El monestir s’anomenava de Nostra Senyora de l’Atles. Els monjos es dedicaven a la pregària i al servei. Era una manera silenciosa i plena d’amor de testimoniar la seva fe en Crist i el seu amor als homes, també a aquells que pertanyen a una religió diferent de la pròpia. Volien mostrar que era possible una convivència fecunda entre cristians i musulmans, que l’amor de Déu s’oferia a tothom, que existien camins per unir persones de cultures, races i religions diferents.
Les autoritats de la zona van oferir als monjos la possibilitat de ser protegits per la policia, o de refugiar-se en alguna ciutat més segura. Els monjos s’hi van negar. Després va ser un cap dels grups terroristes qui els va demanar que marxessin. També van dir que no: eren allà com a homes de pau, com a religiosos, i el mateix Alcorà lloa la vida dels qui es dediquen per complet, com ells, al servei de Déu. També hi va acudir el bisbe que, respectant la decisió que han pres, els convida a reflexionar en el significat de la seva “fugida”. L’abat convida els monjos a la pregària. Des del diàleg amb Déu, cadascun havia de decidir si romandre al monestir o abandonar la zona. Un per un van donar el seu sí a la idea de continuar al lloc on Déu els havia destinat.
El moment de la prova no es va fer esperar. El 26 de març de 1996, set monjos del monestir van ser segrestats per un grup de terroristes. Altres dos monjos van quedar allà, en no haver estat descoberts pels “visitants”.
Els segrestadors demanen a França l’alliberament de diversos terroristes com a intercanvi pels monjos. França es nega a negociar. Joan Pau II, des de Roma, demana, suplica, que els monjos siguin alliberats… El 21 de maig d’aquell mateix any els set monjos van ser assassinats.
L’abat Georgeon, que exerceix com a postulador de la causa, va traslladar al Pontífex els avenços més recents en l’estudi i difusió del seu testimoni, coincidint amb el 30è aniversari del seu martiri.
Durant l’audiència, es van abordar diverses iniciatives destinades a preservar i difondre el llegat d’aquests màrtirs. Entre elles, la publicació de dos volums que recullen els escrits dels monjos de Tibhirine, elaborats per un comitè científic internacional.
L’abat va subratllar que el seu llegat continua inspirant activitats acadèmiques i pastorals en diferents països, incloses conferències internacionals com la prevista a Oxford el proper mes de juliol.
Com és natural, l’audiència va permetre igualment abordar el proper viatge apostòlic de Lleó XIV a Algèria, previst per al mes d’abril, un destí estretament vinculat a la memòria dels màrtirs.
Es prega a les persones que obtinguin alguna gràcia per intercessió dels Beats Màrtirs que ho comuniquin
a la Vicepostulació: Entença, 301 – 08029 BARCELONA
Foto: Monument als Màrtirs d’Algèria (© Wikimedia commons / Dzlinker)
