2026. CORPUS -A- Dt 8, 2-3.14b-16a / 1 Cor 10, 16-17 / Jn 6, 51-59
El llibre de la Didakhé («Doctrina» – «Ensenyament»), escrit probablement a finals del segle I, conté un bell text sobre l’Eucaristia: «Com aquest pa partit estava dispers per les muntanyes i, amassat, és un de sol, que sigui reunida la teva Església, des dels confins de la terra, en el teu Regne». La imatge dels grans dispersos pels turons que es reuneixen en un únic pa ens introdueix en el sentit d’aquesta festa: el Senyor ens convida a l’Eucaristia de diumenge, primer dia de la setmana, en què recordem la Resurrecció.
Venim, des de diferents llocs, per nosaltres mateixos, amb tota la nostra vida…, ens reunim com a comunitat. Ens saludem. Som acollits en l’amor, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Purifiquem confiadament el nostre cor…, ens deixem configurar i interpel·lar per la Paraula; des del més profund del cor, del nostre ésser i de la nostra experiència oferim el que som i tenim; acollim Jesús que es lliura realment; ens reconciliem entre nosaltres, compartim la mateixa taula… donem gràcies a Déu i som enviats a portar la pau al món… L’Eucaristia és presència de Jesús:
- Com a PARAULA que ens crida. Sense aquesta invitació que ressona en la nostra vida, sense la promesa del Regne… el signe del pa i del vi queda «buit»;
- Com a PA (Cos de Crist): l’Eucaristia és comunió, presència de Crist en nosaltres. La unió amb Crist i la unió amb els germans formen dos aspectes d’un únic misteri. La veritable comunió es fonamenta en Crist que es dona com a aliment per a tothom, però Crist només es pot revelar plenament allí on, com diu Pau, uneix tots els germans en un sol cos. Deia Gandhi: «Si Déu s’encarnés avui, ho faria en forma de pa» per deixar-se menjar, per saciar totes les fams. És el que va fer Jesús. Per això, unida a la festa del Corpus, hi ha sempre l’acció de Càritas a favor dels més necessitats.
- Com a SANG (sacrifici): l’Eucaristia és presència de Crist que es lliura pels homes. Beure el seu calze significa introduir-nos en el seu sacrifici, fer que la nostra vida sigui ofrena pels altres. La unitat cristiana arrela en el sacrifici de Crist pels altres; per això rebre l’Eucaristia significa convertir-nos en vida entregada. Escrivia la Mare Teresa: «Celebreu bé l’Eucaristia… Si jo em dedico als més marginats i els atenc és perquè acabo de combregar. El mateix Crist que he rebut… és el que veig en el proïsme…»;
- Com a VIVÈNCIA DE L’ESPERIT que consagra (el mateix Esperit de Jesús «fa» que el pa i el vi es converteixin en signe i principi d’unitat entre nosaltres, els creients). Bevem d’un sol calze, mengem d’un sol pa i, per la vida rebuda, formem un sol cos, el cos de Crist. És molt més que una germanor de raça, de poble, d’amistat i fins i tot de sang humana: és la germanor vital dels qui viuen de la mateixa vida en el mateix cos, alimentats per la mateixa carn i la mateixa sang. Una germanor que demana comunió i solidaritat sense fissures, en tot i per a tothom.
Amb el sant Pare Lleó XIV que des d’avui ens visita, «Alcem la mirada» cap a Crist, present en l’Eucaristia, en la Creu, en els germans, especialment en els qui pateixen, i «alimentem» el nostre esperit amb la seva Presència sacramental, real, en la Paraula, en la Comunió, en els Sagraments… en la vida de cada dia: «Qui menja el meu pa viurà per sempre». Que així sigui amb la Gràcia de Déu.