Tots: en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.
Lector: Jesús, Maria i Josep,
Tots: habiteu sempre a casa nostra.
Lector: Protegiu la nostra família
Tots: i guieu-nos cap a la Casa del Pare, en el Natzaret del cel.
És la primera vegada que Jesús, Déu encarnat, «la Paraula que va plantar la seva estada» entre nosaltres, els homes, com un infant poc temps després del seu naixement, és portat al Temple de Jerusalem: el lloc on tot jueu sentia més propera, més intensa, la presència de Déu Altíssim enmig del seu poble. Amb l’infant Jesús, és Déu mateix qui entra a casa seva.
Quan els seus pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, segons la teva promesa, ja pots deixar que el teu servent se’n vagi en pau. Perquè els meus ulls han vist el teu Salvador, aquell que has presentat davant de tots els pobles: llum per il·luminar les nacions i glòria del teu poble Israel». El seu pare i la seva mare estaven admirats pel que es deia de l’infant. Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: «Aquest ha estat posat perquè molts a Israel caiguin i s’aixequin; i serà com un signe de contradicció —i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima— perquè es facin manifestos els pensaments de molts cors». I van tornar a Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. L’infant, per la seva banda, anava creixent i enfortint-se, ple de saviesa; i la gràcia de Déu era amb ell.
(Per a la lectura del text complet: Lc 2, 21-40)
- Simeó dona gràcies a Déu perquè li ha permès veure aquell infant que ara ha pres en braços, i de qui anuncia que serà el Salvador del poble d’Israel, i no només això, sinó «llum de les nacions», és a dir, de tots els pobles de la terra, fins a nosaltres. Però, juntament amb aquests bons auguris, no vol amagar als seus pares, sobretot a Maria, que aquest fill seu serà causa de conflictes: «un signe de contradicció». Perquè hi haurà gent que creurà en ell, i n’hi haurà que el perseguiran. No ho tindrà fàcil. I Maria tampoc; tot el que li passi al seu fill la farà patir.
- Com entendre i acceptar que aquell fill seu, sabent els seus pares millor que ningú qui és ell, per qui i per què ha estat enviat, que ha nascut en unes circumstàncies tan extraordinàries, no s’estalviarà les dificultats i els farà patir a ells mateixos?
- Maria i Josep, entre sorpresos i preocupats pel que els estan dient sobre l’infant Jesús, escolten i confien que en tot i per damunt de tot es complirà el pla de Déu. La confiança en Déu és el que sempre va ajudar Josep i Maria a mantenir-se units com a família i a tenir forces per afrontar les dificultats.
- Perquè en el camí de la vida de cada persona sempre hi ha bons moments i situacions difícils. Viure-ho tot confiant sempre en Déu, això és creure.
Per pensar i per dialogar amb Jesús a casa
- Santa Maria i sant Josep, ajudeu-nos a comprendre i estimar cada dia millor el missatge del vostre fill Jesús, «llum de les nacions».
- Que l’Evangeli de Jesús sigui sempre la llum que dona sentit i força a tot allò que ens passa en la nostra vida.
- Ensenyeu-nos a tenir un cor obert per acollir i viure amb pau i esperança allò que Déu espera de nosaltres. Amén.
FINAL
Tots: Glòria al Pare, i al Fill, i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.
