XX T.O. –A- Is 56, 1.6-7; Rom 11, 13-15.29-32; Mt 15, 21-28
La Paraula de Déu ens convida avui a obrir el cor a la universalitat, a enderrocar fronteres i a superar tota mena d’exclusions i discriminacions. Cal vèncer els prejudicis i els obstacles que tan sovint ens separen i enfronten els éssers humans. El missatge és clar en les tres lectures: promoure relacions d’obertura, de solidaritat i d’acollida generosa. El que realment compta són dues actituds profundament humanes: la fe i l’amor, que mereixen la misericòrdia de Déu amb tots.
En aquest sentit, en la primera lectura, Isaïes s’ha fet ressò del desig de Déu de reunir els seus fills dispersos perquè tots trobin acollida en la seva presència. Segons la legislació antiga plasmada en el Deuteronomi, ni els estrangers ni els eunucs podien pertànyer a l’assemblea del poble d’Israel. Eren discriminats per la seva sang o per la seva condició. El profeta es decanta clarament cap a l’acollida si compleixen la condició d’estimar el Senyor, servir-lo, guardar dissabte i perseverar en l’aliança. En el fons diu que el que importa és la fe en Déu, no l’origen ni la condició, ni la raça. Alhora, assenyala que cal treure del mig tot allò que impedeix la ràpida arribada de la salvació de Déu, per això, exhorta a guardar el dret i a practicar la justícia com a base d’unes noves relacions humanes. Com veuen, un tema sempre actual: també avui, les injustícies són el gran obstacle per a la convivència i per a la construcció d’un «món millor».
I, en aquesta línia, l’evangeli ens ha mostrat que en Jesús tots tenim lloc, els de lluny i els de prop, sigui quina sigui la nostra procedència, creences, cultura i formes de vida. La dona cananea, «dona», estrangera, estava convençuda que Jesús podia curar la seva filla; la mou la fe en Jesús i l’amor a la seva pròpia filla. I Jesús, que al principi es mostra reticent i fins i tot dur («Només he estat enviat a les ovelles esgarriades d’Israel» – «No està bé prendre el pa dels fills i donar-lo als gossets»), respon a la petició insistent i també clara de la dona que no calla («Tens raó, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos»). L’extraordinària fe que ella manifesta, la seva fervent súplica i el fet de posar-se davant Jesús amb la humilitat de qui tot ho espera d’ell aconsegueix vèncer les reticències inicials, i Jesús li concedeix, no les «engrunes» que cauen de la taula, com ella esperava, sinó: «que es compleixi el que desitges».
El papa Lleó XIV, en el seu viatge a Canàries, va recordar: «En aquest marc, és providencial que puguem trobar-nos, veure’ns i sobretot saber que, més enllà del nostre lloc de procedència, l’amor de Déu no coneix fronteres, no fa distincions, es dona a tots i ens congrega en la unitat» i, va afegir: «Els deixebles de Jesús no poden considerar aliè el clam de qui crida des de la nit». Tots cabem en el cor de Déu i en la vida de l’Església, també els gentils, com ens ha recordat sant Pau «aconsegueixen la misericòrdia». Mantinguem per això una actitud oberta, enderrocant les barreres que ens divideixen i fan tant de mal i mantenint l’esforç per viure sempre en l’obediència a la paraula, en la veritat i l’amor a Déu que és sempre amor al germà, acollida fraterna. Que així sigui amb la Gràcia de Déu.