Benaurats els que el Senyor trobi en vetlla

Tots: En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.

Lector: Jesús, Maria i Josep,

Tots: habiteu sempre a la nostra casa.

Lector: Protegiu la nostra família

Tots: i guieu-nos cap a la Casa del Pare, al Natzaret del cel.

Jesús dona sovint als seus deixebles advertiments sobre la vigilància i a ser conscients de la responsabilitat que assumeix cadascun segons la seva específica missió cristiana. Qui com a pastor i guia, qui com a pare o a mare de família, etc., i tots responsables i compromesos en el creixement del Regne de Déu. Per això, és bo ressaltar aquestes crides de Jesús a la vigilància cristiana, prenent com a exemple la vigilància que tota família ha de tenir per a preservar-se de qualsevol perill en la seva pròpia casa.

«No temis, petit ramat, perquè el vostre Pare ha tingut a bé donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu almoina; feu-vos bosses que no s’espatllin, i un tresor inesgotable en el cel, on no s’acosten els lladres ni rosega l’arna. Perquè on està el vostre tresor, allí estarà també el vostre cor. Tingueu cenyida la vostra cintura i enceses els llums. Vosaltres estigueu com els homes que esperen al fet que el seu senyor torni de les noces, per a obrir-li apesares vingui i cridi. Benaurats aquells criats als qui el senyor, en arribar, els trobi en espelma; en veritat us dic que se cenyirà, els farà asseure a la taula i, acostant-se, els anirà servint. I, si arriba a la segona vigília o a la tercera i els troba així, benaurats ells. Compreneu que si sabés l’amo de casa a quina hora ve el lladre, vetllaria i no li deixaria obrir un forat a casa. El mateix vosaltres, estigueu preparats, perquè a l’hora que menys penseu ve el Fill de l’home» (Lucas 12, 3240).

Jesús ens llança l’advertiment sobre la vigilància per a fer-nos conscients que portem entre mans grans dons seus, però «en gots d’argila». Tots som febles i inestables. A vegades ens cansem. A vegades, per qualsevol motiu, trenquem, sense més, tot el que fins llavors havíem construït i compte amb molt de zel.
També ens pot ocórrer que altres interessos més immediats ens facin desvalorar la riquesa del do de la fe i de la vida cristiana, especialment en els comportaments de la vida de família, permetent que «el lladre faci un forat en la nostra llar».
Jesús, en canvi, ens proposa «veneu els vostres béns i feu-vos bosses que no s’espatllin»: tenir sempre el seny i el discerniment per a saber anteposar els criteris de l’Evangeli —l’amor, la caritat, la puresa de cor, la pau i el perdó, el respecte mutu, el servei desinteressat…— per sobre de qualsevol altre interès egoista. Això ens fa ser, llavors, «uns bons administradors» de la nostra casa i de la nostra família.

Per a pensar i per a dialogar amb Jesús a casa

Jesús mateix és aquest «bon administrador» que vela per la casa, perquè no li entrin lladres, ni els falti res als quals habiten en ella. Posem-li confiança i fem-li cas per a mantenir sempre a la nostra família en bones mans.
Nosaltres som dels seus, els de la seva Casa. Li agraïm la confiança i les atencions que té amb nosaltres i li demanem que res, ni ningú, ens espanti o ens allunyi de la seva Casa. Al contrari, que habitem en ella per sempre, aquí i en l’eternitat, on, ens assegura Jesús, «el Senyor en persona ens asseurà en la seva taula i ens servirà ell mateix», al costat de Maria i a Josep, al Natzaret del Cel.