Tots: en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.
Lector: Jesús, Maria i Josep,
Tots: habiteu sempre a casa nostra.
Lector: Protegiu la nostra família
Tots: i guieu-nos cap a la Casa del Pare, en el Natzaret del cel.
Malauradament, la mort és també una realitat, molt intensa i dolorosa, de les nostres vivències familiars. Jesús s’hostatjava sovint a casa dels tres germans de Betània: Marta, Maria i Llàtzer. Era un bon amic de la família. Entre ells hi havia estima i confiança. Això es nota per la franquesa dels diàlegs entre ells que ens narren els evangelis. Però va arribar el desenllaç fatal de la mort de Llàtzer i… Jesús no hi era. No va arribar a temps. Els tres germans van tenir la sensació que, quan més necessitaven Jesús, ell no hi era.
Quan Marta es va assabentar que arribava Jesús, va sortir a trobar-lo, mentre Maria es va quedar a casa. I Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort». Jesús li digué: «El teu germà ressuscitarà». Marta respongué: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció en el darrer dia». Jesús li digué: «Jo soc la resurrecció i la vida: qui creu en mi, encara que hagi mort, viurà; i qui està viu i creu en mi, no morirà per sempre. ¿Ho creus, això?». Ella li contestà: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món». I dit això, va anar a cridar la seva germana Maria. (…) Jesús es commogué en el seu esperit, s’estremí i preguntà: «On l’heu enterrat?». Li contestaren: «Senyor, vine a veure-ho». Jesús es posà a plorar. Jesús, commogut de nou en el seu interior, arribà a la tomba. Digué Jesús: «Traieu la llosa». (…). Llavors van treure la llosa. Jesús, alçant els ulls al cel, digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. (…) Ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat». I dit això, cridà amb veu potent: «Llàtzer, surt a fora». El mort va sortir, amb els peus i les mans lligats amb benes, i la cara embolicada amb un sudari. Jesús els digué: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar». (Jn 11, 20-44)
- Davant dels fets dolorosos, desconcertants i foscos amb què la vida ens fereix a tots, i davant la mort, «quedar-se tancats a casa» com va fer Maria, la germana de Llàtzer, amb la resignació que ja no hi ha res a fer, amb la desesperació del plor, no és la millor opció.
- Marta, en canvi, va sortir de casa a trobar Jesús amb la queixa amarga i sincera al cor per dir-li que «Si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort». I, també, per obrir-se a escoltar el que Jesús, el Senyor, tenia a dir davant d’aquella realitat tan crua, insuportable i difícil d’acceptar: «Per què el meu germà ha mort?». De què ha servit la nostra amistat amb tu?
- Aquesta escena, doncs, ens proposa posar-nos molt a prop de Marta perquè entri també en el nostre esperit el diàleg entre ella i Jesús. I sobretot per escoltar Jesús i respondre com Marta al coronament d’aquest diàleg: «Jo soc la resurrecció i la vida. ¿Ho creus, això?». «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu que havia de venir al món». El sentit més ple i definitiu de la vida humana arrenca d’aquesta resposta de Marta a Jesús. És una adhesió confiada, des de la fe, en Jesucrist, Senyor de la vida.
- «Llàtzer, surt a fora!», «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar»: això és un símbol de la tasca que Jesús demana a la família: ajudar els membres a sortir de la «tomba» i a alliberar-se de les «lligadures» del passat, les pors, la tristesa o els pecats, permetent-los caminar en llibertat i en una vida nova.
Per pensar i per dialogar amb Jesús a casa
- «El gest de Jesús que ressuscita Llàtzer mostra fins on pot arribar la força de la Gràcia de Déu, i per tant, fins on pot arribar la nostra conversió, el nostre canvi… No hi ha cap límit a la misericòrdia divina oferta a tots! El Senyor està sempre a punt per aixecar la pedra sepulcral dels nostres pecats, que ens separa d’Ell, llum dels vivents» (papa Francesc).
