Tots: En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.
Lector: Jesús, Maria i Josep,
Tots: habiteu sempre a casa nostra.
Lector: Protegiu la nostra família
Tots: i guieu-nos cap a la Casa del Pare, en el Natzaret del cel.
És ben coneguda la importància vital que Jesús donava a la celebració d’aquell sopar pasqual a Jerusalem amb els seus apòstols. El lloc escollit per a aquella celebració tan especial va ser a casa d’una família de Jerusalem. Sens dubte, persones de la seva màxima confiança. Hi ha indicis que es tracta de la família de qui, amb el temps, serà l’evangelista sant Marc, que ens narra aquesta escena sobre la seva preparació, el seu desenvolupament i els fets posteriors a l’hort de Getsemaní, als afores de Jerusalem, on Jesús va ser detingut.
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, li digueren a Jesús els seus deixebles: «On vols que anem a preparar-te el sopar de Pasqua?». Ell envià dos deixebles dient-los: «Aneu a la ciutat, us sortirà al pas un home que porta un càntir d’aigua; seguiu-lo, i a la casa on entri, digueu a l’amo: “El Mestre pregunta: quina és l’habitació on menjaré la Pasqua amb els meus deixebles?”. Us ensenyarà una sala gran, al pis de dalt, condicionada i disposada. Preparau-nos-la allà». Els deixebles se n’anaren, arribaren a la ciutat, trobaren el que els havia dit i prepararen la Pasqua. Al capvespre hi anà ell amb els Dotze. (Marc 14, 12-17)
- A la ciutat de Jerusalem, cada vegada era més compromès ser deixeble i seguidor del Messies de Natzaret, a mesura que avançaven els enfrontaments i les amenaces de les autoritats contra Jesús. Molta gent de Jerusalem es mostrava reticent respecte a Jesús i el seu missatge. La família que el va acollir a ell i als apòstols a casa seva va ser valenta.
- Els va cedir la sala superior de la casa perquè celebressin amb intimitat i seguretat aquell sopar tan esperat per Jesús. I allà es consumà la marxa de Judes del sopar per complir el seu pla de lliurar Jesús. El rentament dels peus dels deixebles. La institució de l’eucaristia. L’acomiadament emotiu de Jesús als seus apòstols. El manament de la caritat fraterna. Per a aquella família de Jerusalem, tots aquests fets tan rellevants en la nostra història i vida cristiana van quedar marcats com una part de la seva pròpia història familiar.
- Sens dubte, en sortir de la casa, Jesús i els apòstols van saludar i agrair a aquella família l’acollida rebuda. També ara Jesús aprecia i agraeix la col·laboració que li ofereixen les famílies cristianes complint amb zel i amplitud de mires la seva tasca com a família, no només en bé de la pròpia família, sinó amb la finalitat d’ajudar-lo a Ell a desplegar en el nostre temps l’obra de Salvació del món que va iniciar amb la seva mort i resurrecció, i per anar sembrant llavors del Regne de Déu.
Per pensar i per dialogar amb Jesús a casa
- Donar gràcies al Senyor, que ha volgut comptar amb la nostra família per dur a terme la seva obra, malgrat les nostres limitacions, faltes i dificultats.
- Ser i viure com a família cristiana és, abans de tot, elecció de Jesús. Ell ens ha escollit a nosaltres: «No m’heu escollit vosaltres a mi, us he escollit jo a vosaltres» (Jn 15, 16).
- Demanar-li ajuda i esperança per poder realitzar allò que Ell espera de cadascun de nosaltres. Donar molt de valor a l’oració en família i per la família.
