Com a culminació del temps de Pasqua, la solemnitat de Pentecosta ens mostra la raó última per la qual l’ésser humà ha estat creat. L’home no neix únicament per sobreviure, produir, consumir o desaparèixer. Ha estat cridat a participar de la mateixa vida de Déu. L’existència humana queda incompleta si no és visitada, guarida i elevada per l’Esperit Sant.
Acabava l’homilia diumenge passat recordant les paraules de Jesús: “No us deixaré orfes”. Avui reprenem la mateixa idea expressada en la frase final de l’evangeli: “I sapigueu que jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Al final de l’últim sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús ja no estarà gaire temps amb ells. Jesús capta la seva tristesa i la seva torbació. El seu cor es commou i tracta d’animar-los: “Que no es torbi el vostre cor; creieu en Déu i creieu també en mi”. Més tard, en el curs de la conversa, Jesús els fa aquesta confessió: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va al Pare, sinó per mi”. No ho han d’oblidar mai.
El Bon Pastor -Crist- va “cridant pel seu nom les ovelles”. És bonic pensar que Jesús no s’ocupa d’un ramat, d’una massa… sinó de cadascuna de les ovelles. Per a Ell, tu i jo som únics, no una peça sense nom que pot ser substituïda per una altra. No hi ha ningú com tu o com jo…
La trobada amb Jesús Ressuscitat va canviar la vida d’aquells dos deixebles d’Emaús (poble proper a Jerusalem). S’havien marxat de la comunitat. Caminaven tristos, amb els ulls tancats, sense esperança ni il·lusió.
El dia primer de la setmana va entrar Jesús i es va posar enmig d’ells”. És el dia del Senyor, en el qual des de fa dos mil anys la comunitat cristiana es va reunint per celebrar l’Eucaristia, per participar de la taula de la Paraula i el Pa.
Avui descobrim, en el signe de la resurrecció de Llàtzer, que ell, Jesús, «és la Vida». Ja la lectura d’Ezequiel ens introdueix en el tema: «Jo mateix obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, poble meu i us portaré a la terra d’Israel».
Cec de naixement. La gent el mira com un pecador castigat per Déu; els deixebles es pregunten si el pecat és del cec o dels seus pares… però Jesús el mira d’una manera diferent.
La primera lectura d’aquest tercer diumenge de Quaresma és un reflex de la por que sempre comporta qualsevol canvi: aquell vertigen que ens fa enyorar seguretats que ens encadenen quan l’horitzó es mostra àrid.
La fe bíblica comença no amb una idea sinó amb un moviment, amb un acte de confiança: «Posa’t en camí… jo et mostraré». Aquesta promesa és benedicció, fecunditat, un nom nou, una missió universal… però la benedicció es desplega mentre es camina…